dimecres, 10 de març del 2010

Educació i comunicació, perquè passin a ser més presents del que creiem, a tant presents com volem

Mantes tèrmiques? Xocolata desfeta? Fogonet de càmping? Aquestes eren les propostes per combatre el fred que navegaven per un correu de gmail anomenat “convocatòria de premsa”. Finalment tot semblava indicar que la majoria dels membres de l’Osonosfera ens decantàvem per l’element tèrmic més segur: el Vodka. Arribats a la plaça de l’estudiant de Vic, on havia de tenir lloc la roda de premsa per presentar els primers premis blocs educatius d’Osona, i disposats a convertir la plaça vigatana en una plaça roja a petits glops… ufff… massa fred… ufff… a mi a aquesta hora m’entra més un suïs que cap altre cosa… Solució? La millor manera de combatre el fred és allunyar-te’n, així que la roda de premsa va tenir lloc al Palau Bojons. Aquí, ens esperava una pissarra improvisada. Sí, de les de tota la vida, perquè encara que la tecnologia truqui a la porta, no ens ha vingut a visitar cap pissarra digital. En el fons som uns romàntics.

Davant la pissarra tres dones, entre les quals sobraven les presentacions. Comunicació i educació són les paraules que em martellegen quan congelo la imatge del moment. Però és més important encara el que creen aquests dos conceptes. Futur. El camp de l’educació, que forja no tant sols conceptes, sinó persones i idees ha sabut donar una bona utilitat a les eines 2.0. N’han sabut treure partit per fomentar la comunicació, no només entre alumnes i mestres, sinó entre l’escola i els pares. Quan dues paraules com educació i comunicació, treballen de la mà, utilitzant el que l’altre l’hi dóna per evolucionar en positiu, parlem de futur. I qualsevol frase que contingui la paraula futur convida i llençar-t’hi de ple.

Precisament llençar-se és el que ha fet l’Osonosfera, que recentment s’ha constituït legalment com associació (una passa més en la nostra acollidora història, però no la primera). Els Premis Blocs Educatius d´Osona és la manera de retre reconeixement a la qualitat del bloc d’aquesta temàtica i també de dinamitzar-ne la producció i animar a mestres i alumnes a què continuïn amb la vessant educativa que han sabut donar a l’eina en qüestió. Parlar de blocs és parlar de comunicació i interacció, així que aprofitar aquestes característiques per ajudar a l’educació resulta un petit gra de sorra pel futur.

La roda de premsa va arribar a la seva fi i just després d’unes quantes passes marquedes al terra blanc, a l’altura d’un petit estudiant, sempre present en l’acollidora plaça i més congelat que de costum, vaig somriure per la curiositat que m’havia ofert l’atzar: havia compartit roda de premsa amb Anna Erra, qui ha contribuït a la meva educació i Gràcia Ferrer, que comunica com poques ho fan. Educació i comunicació, dos conceptes més presents del que a vegades creiem. Per què recolzar-los i donar-los reconeixement? Perquè passin de ser més presents del que creiem a tant presents com volem.

A continuació el vídeo complert de la roda de premsa


Consulta les bases del concurs a la pàgina oficial dels premis

Per informació complementària sobre la roda de premsa visita els següents blocs

Carles Banús

Joan Ayats

Jordi Casals

Joan Ballana



dimarts, 2 de març del 2010

Mars de vida i màgia

Perquè la màgia només és màgia si cadascú la sent diferent, i ja només per això se li hauria de vetar l'entrada al diccionari. Les paraules que són més que lletres no haurien de poder-se descriure amb una formula universal.


Màgia és quan descobreix que no és perfecte, quan veu que no tot el que vol s’aconsegueix. Màgia és quan s’adona que hi ha llàgrimes que no porten enlloc, ni tant sols les que tallen la cara abans de perdre's entre la roba. Màgia és quan sent l’aire que l’hi oprimeix el pit i tot i així no perd de vista el seu camí i continua caminant, encara que sigui amb talons de vidre. Màgia és quan mata els sentiments per arrancar somriures. Màgia és quan es sent perfectament incorrecte i descobreix que tot així pot arribar a qualsevol lloc.

És quan sent que la sang l’hi crema els sentits, l’aire l’asfixia i l’energia es desborda formant mars de vida i màgia.





I tu? Prefereixes la teva pròpia màgia o et quedes amb la del diccionari?