dimarts, 23 de desembre de 2008

Un sol Nadal a la teoria, milers de Nadal(s) a la pràctica

Hi ha dies propicis per la felicitat i dies propicis per la malenconia. Igual que la majoria de coses en aquest món, són dos estats compatibles així que no parlem de felicitat o malenconia; sinó de felicitat i/o malenconia. Aquests dos estats adquireixen la seva màxima esplendor durant les festes nadalenques, o el que és el mateix els dies en què es troba el solstici d’hivern (sí! Nadal = a solstici d’hivern; igual que Sant Joan = a solstici d’estiu). És en aquest precís moment, quant tots vivim les coses amb molta més intensitat i els sentiments estan a flor de pell, quan les empreses aprofiten per bombardejar-nos amb publicitat, quant les productores musicals fan caixa ajuntant unes quantes cançons titulades “Las 100 mejores canciones de Navidad, amor, baile...” i quan alguns homes com Antonio Cañizares, cardenal de Toledo i membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina fan públic el missatge de Nadal. Evidentment, no és limita al clàssic “Bon Nadal i feliç any Nou”. Quedar-se amb una frase tant senzilla i maca com aquesta seria desaprofitar la ben entesa. Cañizares prefereix recordar a la societat que el cel s’està quedant... buit. Segons el cardenal “cal fer front al progressisme inconsistent i suïcida i abraçar la nova la nova civilització de l’amor”.


En referència a la pobresa en què es troben nombroses famílies, Cañizares afegeix que “no podem ocultar els greus problemes humans i socials. Per això crido a tothom a oferir ajuda a les famílies amb dificultats econòmiques i d’altre tipus” ja que, segons ell “la cultura oficial i els ordenacions de la societat no ho fan tal com les famílies amb dificultats es mereixen”. En el seu discurs de Nadal també s’ha pogut identificar què ha demanat el cardenal als reis. Contràriament al que molts pensareu...no, no vol ni roba nova (recordeu que fan vot de pobresa, home...), ni la Wii (tenen prohibit jugar...), ni amor (se suposa que ell ja l’ha trobat...). Antonio Cañizares va més enllà i ha demanat un regal col·lectiu: “que hi hagi profundes reformes en la societat, així com en el treball, i CANVIS EN LES CONCEPCIONS ECONÒMIQUES VIGENTS I MORALS”. La pregunta és: estem davant el Robbin Hood del s.XXI? Robarà els rics per donar-ho els pobres? Convencerà al Vaticà perquè alimenti a mig món que es mort de gana? Definitivament hi ha coses que mai aconseguiré entendre...

Tanmateix podem trobar alternatives a paraules com aquestes. Podem reflexionar sobre quin és per nosaltres el significat real d’aquestes dates. Sigui quina sigui l’etiqueta que l’hi doneu, l’essència ha de ser la que vosaltres sentiu, no la que la publicitat o una cardenal ens inculca. No existeix el Nadal ideal, sinó el Nadal que nosaltres decidim crear com a reflex dels nostres valors i desitgos. Per mi no són unes dates, sinó un estat que té com essència la malenconia del passat, la felicitat del present i el misteri del futur. Per això l’essència del meu Nadal és la meva família. Quina és l’essència del vostre Nadal??

PD: em disculpo si algú s’ha sentit ferit en l’actualització. Tanmateix, si no em puc permetre una actualització una mica més personal en aquestes dates, quan podré?
Dit això: Bon Nadal i feliç any nou a tothom. Desitjo que tots a la vostra manera visqueu intensament aquestes dates. Sigueu feliços!

ADRIANA

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hey adri!
Ke passis un molt bon Nadal!
Pensa que és el primer pas cap al nostre model d'hivernació personal: bon menjar, bon vi i a dormir fins la primavera! jaja

Un peto pardala!

Miquel Vila Solà ha dit...

Possa algun video musical de Nadal!!!
I cantem!!!
Agafa algun video del meu blog!!!
Vinga!!!
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Felicitats. Ets Fantastica. Es veritat que aquets dies están plens de malenconia. Perô per sort estem plens de persones que estimem i ens estimen. I sí, l'essencía del Nadal es la familia, i també les persones que tenim al nostre costat sempre.
Un petó. T'estimo
Pi