diumenge, 11 de gener de 2009

Barry White, la veu eterna

Fa pocs dies em vaig sorprendre pensant que havia començat el 2009 amb una nova rutina. No em refereixo a una d’aquelles obligacions que alguns es marquen per complir durant l’estrenat any, i que per extensió gairebé mai (o mai) compleixen. Em refereixo a aquell tipus d’impulsos que es repeteixen dia rere dia. El cas és que tot i que des que tinc memòria sempre he escoltat amb certa freqüència Barry White, des de fa poc he sentit la necessitat de regalar-me una estona cada dia amb l’eterna i sinuosa veu d’aquest músic i cantant.

Quina millor manera d’encetar el primer post del 2009 que amb una veu eterna? De fet, quina millor manera d’encetar qualsevol any? Em venen al cap molts pocs artistes que tinguin tanta capacitat per traspassar els anys com Barry White. Aquest geni va crear un estil propi de música seductora i carregada de contingut sexual. “Love serenade”, èxit de vendes l’any 1975, n’és un bon exemple ja que tant bon punt la veu de White ens embolcalla les primera frase és: “Take it off, baby, take it all off. I wanna see you the way you came into the world”.

Barry White, guanyador de dos premis Grammy al 2000 va néixer al 1944 a Texas i va morir l’any 2003. Va créixer al barri conflictiu de South Central a Los Ángeles i segons va manifestar en diverses entrevistes “el meu breu pas per la presó i la cançó “It’s now or never” que va interpretar Elvis Presley van ser la meva inspiració per abandonar la vida del carrer i apostar pel món de la música”. Des d’aquest moment la veu desgarrada del que considero un dels últims dandys de la música no va parar de cantar per ell i per ella; sempre amb un sentiment que pocs han igualat. A més a més, és difícil escoltar Barry White sense visualitzar les escenes més sonades de la sèrie Ally McBeal. Algú recorda l’excèntric advocat ballant davant al mirall dels lavabos mixtes i gesticulant? Efectivament: la veu la posava Barry Eugene White; la resta és una interpretació magistral.

Altre vegada em sorprèn aquesta nova rutina ja que tot i que mai deixo de buscar noves propostes musicals, per alguna raó sempre acabo tornat al punt de partida, als clàssics. Suposo que és l’efecte que provoquen les melodies gairebé addictives com les de Barry White: et fan estremir de tal manera que després d’una estona d’escoltar-les el teu cos es fa petit, però a la vegada et posseeix una energia que no es pot descriure, només sentir. Podem dir doncs, que hi ha una sèrie d’elements que han fet de Barry White un artista que ha cultivat innumerables èxits durant diverses generacions. Ell és la prova que els mites mai moren. Per això us demano que us prengueu una estona i escolteu els seus innumerables èxits com “Can't Get Enough Of Your Love Babe”, “Blue”, “You're the first, the last, my everything” o “Just the Way You are”. Val la pena.

PD: aprofito per disculpar-me per la meva absència; m’he agafat les vacances al peu de la lletra. Desitjo que hagueu començat el 2009 amb tota la felicitat possible.




.

3 comentaris:

Miquel Vila Solà ha dit...

Feliç Any 2.009 Adriana!!!
Desconeixia bastant aquest cantant, però m´han sorprès les seves cançons, doncs la majoria que ens has recomanat són èxits que en el seu temps varen ressonar de valent.
Altre vegada, la lectura del teu article és una delicia abecedària, un exquisit escrit per llegir amb delit.
Una abraçada.
Miquel

Anònim ha dit...

M'agraden els comentaris de música. Tanmateix els estils de música no segueixen una mateixa línia. Són molt diversos.

Clara desd del poble veï.

adriana ha dit...

Hola Clara. Gràcies per passar per aquí de tant en tant. És veritat, els estils de música són força diversos, però la música que m'agrada és així, diversa. de fet, no em sabria encasillar dins un sol estil. Moltes gràcies per la teva aportació!

Adriana