Instants de plenitud en singular

Sempre ho ha estat així, fins i tot quan encara no ho sabia i per extensió no n’era conscient. Li va posar nom llegint, i llegint va entendre perquè molts la rebutgen i d’altres com ella la necessiten per reflexionar o per allò que tots en dieuen “carregar piles”. Un de molts dies llegint Bécquer li va posar nom: independència o soledat en el sentit positiu de paraula (sí, té un sentit positiu). Aquest dia va entendre que el què sempre havia fet no era res més que mantenir la independència en mig del bullici: “la soledat és l’imperi de la consciència” afirmava Bécquer. Igual que Charlotte a Tokio la relaxa profundament caminar pels carrers deserts amb la única companyia que ella mateixa recoberta sota una música que no deixa pas a cap més so. Així enriqueix casi a mode de ritual el camí cap a casa sota unes melodies que ajuntades conformarien la banda sonora perfecte sota el títol “instants de plenitud en singular”. Fent honor a una de les pel·lícules que millor ho expressen no podrien faltar cançons com “Alone in Kyoto”, “Ceremony” o “Read my mind”. La llista de cançons seria extensa, però només algunes es guanyarien el lloc d’imprescindibles, aquelles que els dits busquen a l’IPOD com un acte instintiu: “Wicked game”, “La vie en Rose” o “Lost”, “Fix you” i “The Scientist” de Coldplay i qualsevol de Blondie, Sinatra, Aerosmith o Guns and Roses.

WICKED GAME

Aquests són moments necessaris que alguns rebutgen; ja que són pocs els que es troben en bona companyia només amb ells mateixos. Quan algú parla massa i les seves paraules sonen sense sentir-se ha arribat el moment de deixar pas al (no)buit. Tot i així, no tots es senten còmodes amb el silenci; i és que el silenci és tant dual que lluny de ser buit resulta tant eloqüent que pocs són capaços de compartir-hi moments.

Sempre ho ha estat així, fins i tot quan encara no ho sabia i per extensió no n’era conscient. Ara ja sap què és i tot i que no li agraden les etiquetes sap que alguns en diuen independència i d’altres en diuen soledat. Tanmateix, prefereix dir-ne soledat positiva ja que la independència, els silencis, les estones com les de Charlotte a Tokio la porten a la consciència i a retrobar-se amb algú que fa molts anys que coneix i amb qui es sent a gust: ella mateixa.