dissabte, 12 de desembre de 2009

Preguntes o respons al 2009?

No faré una entrada sobre les festes nadalenques. No vull. No em surt de dins, i no escric per escriure. El dia que ho faci voldrà dir que no valoro les lletres. Però sí que faré inventari i per què no, demanaré. Demanaré lletres que acabin amb "?". Sí amb "?". Vull créixer, i per això necessito preguntes. Un dia algú em va dir que per voler preguntes més que respostes "anava el revés del món". Més igual. Les plantes creixen amb aigua i jo amb preguntes. Abans no ho sabia, però ara crec que no pots evolucionar si saps les respostes abans de les preguntes. No ho havia vist, però com sempre, l'essencial de les qüestions ha estat decidida abans que comencin a escriure's les lletres. Per això, crec que més sovint del que pensem formulem respostes amb interrogant, no preguntes. Suposo que per extensió m'atrau més la gent que planteja bones preguntes, més que els que saben moltes respostes. Em transmeten confiança, un atribut que prové, més que de tenir moltes respostes, d'estar obert a moltes preguntes.

Desconfio de les preguntes (aparentment) absurdes o senzilles, són les que em descobreixen un món. Pel 2010, vull preguntes noves. Però sobretot conservar-les, igual que els somnis mai sabem quan ens poden fer falta. Jo ja he fet un petit inventari de preguntes, una per cada mes. I tu, preguntes o respons?

-Per què sempre escullo el camí més llarg per tornar a peu a casa?

-Per què odio la intolerància sent l'odi el major exponent d'aquesta?

-Per què m'agrada més Esquire, revista tècnicament d'homes, més que una de dones?

-Per què cada vegada que em parlen de Crepúsculo crec que tinc al·lèrgia?

-Per què el sol m'aclareix el cabell, però m'enfosqueix la pell?

-Per què em vaig negar a llegir l'Ombra del Vent quan es va publicar, i ho he fet ara?

-Per què crec que es subestima a Stieg Larsson i la serie Lost?

-Per què no suporto tenir més llums oberts del necessari, però m'empipa baixar a Vic i trobar-me uns (no) llums de Nadal?

-Per què m'agrada més la música dels 80 i 90 que l'actual?

-Per què quan dubto entre pizza i pasta si em diuen "pizza" menjo pasta?

-Per què dormo al tren quan torno, però no a quarts de vuit del matí quan marxo?

-Què fas quan no saps què fer?


2 comentaris:

Abraxas ha dit...

La llista de preguntes que et fas veig que tenen un denominador comú: els per què. (en castellà ¿Por qué?, en anglés Why?). La meva mare, alcelsigui, deia que mentre ets jove les preguntes comencen amb un per què. Quan ja ets vell o jove però mancat d' il.lusions les preguntes comencen amb un Per a què? (en castellà ¿Para qué?, en angles no ho sé, i en català tampoc ho tinc clar si és per què? o per a què?)
Així doncs, veiem que les teves preguntes, segons dita teoria, son l'evidencia del teu desig de viure, del desig d'aprendre, i mentre sigui així seras jove.
Es possible que aquest comentari sigui una resposta, però cal aprendre sempre dels vells, ja que porten molts més per quès a l'esquena. A lo millor sense resposta.
Salut! i segueix escribint encara que només sigui per escriure.

Anònim ha dit...

-Jo també agafo el camí més llarg per tornar a casa, encara que faci molt de fred.
-Jo també tinc al·lèrgia a Crepúsculo (deu ser un dels efectes secundaris que apareixen a la lletra petita del llibre).
-A mi el sol em fa tornar vermella.
-Jo també vaig llegir l'Ombra del Vent tard (i molts altres llibres més).
-Jo no dormo al tren pk sé que mai arribaria a casa.
-La música dels (60, 70) 80 i 90... no tinc prou espai per postejar la resposta, però ja la saps.

No t'he contestat totes les preguntes pk sabia que, de fet, no n'havia de contestar cap. Més o menys com la pasta y la pizza.

Ens veiem Wey!