Desconfio de les preguntes (aparentment) absurdes o senzilles, són les que em descobreixen un món. Pel 2010, vull preguntes noves. Però sobretot conservar-les, igual que els somnis mai sabem quan ens poden fer falta. Jo ja he fet un petit inventari de preguntes, una per cada mes. I tu, preguntes o respons?
-Per què sempre escullo el camí més llarg per tornar a peu a casa?
-Per què odio la intolerància sent l'odi el major exponent d'aquesta?
-Per què m'agrada més Esquire, revista tècnicament d'homes, més que una de dones?
-Per què cada vegada que em parlen de Crepúsculo crec que tinc al·lèrgia?
-Per què el sol m'aclareix el cabell, però m'enfosqueix la pell?
-Per què em vaig negar a llegir l'Ombra del Vent quan es va publicar, i ho he fet ara?
-Per què crec que es subestima a Stieg Larsson i la serie Lost?
-Per què no suporto tenir més llums oberts del necessari, però m'empipa baixar a Vic i trobar-me uns (no) llums de Nadal?
-Per què m'agrada més la música dels 80 i 90 que l'actual?
-Per què quan dubto entre pizza i pasta si em diuen "pizza" menjo pasta?
-Per què dormo al tren quan torno, però no a quarts de vuit del matí quan marxo?
-Què fas quan no saps què fer?
2 comentaris:
La llista de preguntes que et fas veig que tenen un denominador comú: els per què. (en castellà ¿Por qué?, en anglés Why?). La meva mare, alcelsigui, deia que mentre ets jove les preguntes comencen amb un per què. Quan ja ets vell o jove però mancat d' il.lusions les preguntes comencen amb un Per a què? (en castellà ¿Para qué?, en angles no ho sé, i en català tampoc ho tinc clar si és per què? o per a què?)
Així doncs, veiem que les teves preguntes, segons dita teoria, son l'evidencia del teu desig de viure, del desig d'aprendre, i mentre sigui així seras jove.
Es possible que aquest comentari sigui una resposta, però cal aprendre sempre dels vells, ja que porten molts més per quès a l'esquena. A lo millor sense resposta.
Salut! i segueix escribint encara que només sigui per escriure.
-Jo també agafo el camí més llarg per tornar a casa, encara que faci molt de fred.
-Jo també tinc al·lèrgia a Crepúsculo (deu ser un dels efectes secundaris que apareixen a la lletra petita del llibre).
-A mi el sol em fa tornar vermella.
-Jo també vaig llegir l'Ombra del Vent tard (i molts altres llibres més).
-Jo no dormo al tren pk sé que mai arribaria a casa.
-La música dels (60, 70) 80 i 90... no tinc prou espai per postejar la resposta, però ja la saps.
No t'he contestat totes les preguntes pk sabia que, de fet, no n'havia de contestar cap. Més o menys com la pasta y la pizza.
Ens veiem Wey!
Publica un comentari a l'entrada