Degustant l’essència a Sants, en un lloc entre el Priorat i Cuba

Em fascinen els restaurants amb essència, però són els més difícils de descriure perquè t'avoquen a la proximitat. T'allunyen de l'exactitud i això és el que m'enamora: sempre voldràs tornar-hi per acostar-te al secret de la màgia que desprenen.

“El Celler del nou Priorat” és un d'aquest espais infinits i ho descobreixes només creuar la porta, situada en un petit passatge del barri de Sants (Barcelona). Una setmana després em trobo amb una pàgina en blanc i mil sabors a la memòria del paladar. Retrossedeixo i m’assec en una taula de marbre modernista, acompanyada de parets semi vestides de verd, recobertes per quadres que explosionen en una variada paleta de colors, desafiant la naturalesa del propi restaurant, un petit celler. Les elaborades tapes del "Celler del nou Priorat" són el complement més fidel pels braços del restaurant: sorprenents, peculiars i saboroses, tal paleta de colors tacant la paret.

L'essència comporta quelcom diferent que no es construeix. Essència és una espurna present en tot, una línia invisible que caracteritza un estil singular. El traçat d'aquesta guia sensorial és invisible també al "Celler del nou Priorat" però s'adverteix en provar els plats, ben aconseguits en conjunt. Des d’una "truita mexicana", fins "verdures al wok" passant per selectes amanides o "nyoquis amb tòfona i làmines de parmesà". La gran especialitat de la casa són la varietat de vins, provinents de totes les regions vinícoles de Catalunya. Sempre és important tenir un lloc com aquest a la llista: de tapes tradicionals i alhora creatives, que es puguin acompanyar d’un bon vi i rematar amb amb un suculent postre. Aquest últim plat també combina el més modern de la ciutat amb el més tradicional, culminant en un “coulan de brownie amb gelat de canyella”, per exemple.

La gràcia del “Celler del nou Priorat” no rau en el preu del compte, tampoc en la tranquil·litat del local (sorollós i amb més fum del que desitjaríem els fumadors passius), sinó en la subtilesa acurada dels seus plats. Tapes amb arrels, però gens previsibles. Si arribats a aquest punt encara no heu captat l’essència del “Celler del nou Priorat” deixeu-vos endur per un dels seus còctels, a ser possible un “Mojito”. La dolçor d’aquesta beguda us descobrirà una nova línia sensorial, que uneix el barri de Sants amb la illa de Cuba, país originari dels propietaris del local.

Sí, em fascinen els restaurants amb essència, però encara em fascina més no saber el secret de la seva màgia, que va més enllà del producte i els coberts. Serà la fascinació de trobar un lloc on escapar de la Barcelona turística? Serà que el celler t’abraça? Serà que aquí no només es menja amb la boca? Serà que els ulls també degusten l’explosió de colors? La cuina és un art que no només satisfà a la panxa; per això no n’hi ha prou en sortir a gaudir d’una bon sopar, cal buscar l’essència que exalti cadascun del nostres sentits. Quan la trobis degustaràs molt més que un plat i llavors tornaràs a buscar la màgia, al barri de Sants, en un punt mig entre el Priorat i Cuba.