Daurada, blanca, tèrbola, en penombra, roja… A la vista cegadora, al tacte tèbia, a l’oïda una música sense notes i a l’olfacte una fusió que s’evapora dins l’aire. Entre la llum la temptació. Entre la llum la quasi perfecció. Entre la llum la complicitat. Entre la llum sovint un silenci a crits que encara no aprenem a callar amb paraules. Entre la llum un buit en el temps i l’espai. Entre la llum l’ombra, la sinuositat. Entre la llum la bellesa; però ja ho diuen; “la bellesa està els ulls del que mira”. Així, busca la llum com a mode amable de refugi; entre ella els ulls de boira desapareixen. La llum, que desafia la gravetat, la respiració invisible del món. I llavors la llum et diu que estàs just on vols estar. Treus la càmera. I ho intentes, robes una il·lusió de la realitat tant petita com perdurable.
Obrir els ulls per banyar-te de llum i tancar-los quan desitges un món infinit, quan vols que la pell sigui la única que et confirmi la teva estança a la terra
1 comentari:
Com que el primer es que va abans, deixa que et doni les gràcies per les teves paraules al meu blog. Queda com presuntuós pero t´u ja m´entens... Podría omplir de comentaris les teves entrades, son dolces i a la vegada punyents. Com una bona resaca de tequila. Tens la qualitat de saber dir allò que vols dir amb les paraules justes. I això es fer art. Artista!!! I Gràaacies ;)
Publica un comentari a l'entrada