dilluns, 23 d’abril del 2012


23 d'abril, Sant Jordi; un dia difícil d'oblidar del calendari, fins i tot pels que com jo pateixen amnèsia permanent d'algunes dates... però no d'aquesta i menys aquest any. Reprenc el blog per celebrar que tot i que les idees s’evaporen abans d’arribar a tatuar el paper, sempre ens tornen a créixer lletres dels dits. Si imagines crees. I de nou decideixo compartir-ho. El poema que dibuixo a continuació forma part d’una edició on he tingut oportunitat de participar i que es va presentar aquest passat divendres. No he trobat millor ocasió que avui per parlar d’aquest projecte de  8 autors recollits en una edició anomenada “Miscel•lània Poètica”. Em sento immensament agraïda amb Joan Grasa, Jean Saeau quan parlem de lletres. Ell és qui m’ha donat la oportunitat de veure les meves dualitats recollides amb una edició. La seva és una de les accions més generoses que he vist mai; tant poc com he donat i tant com he rebut. Gràcies. 


Aquesta és la meva primera incursió en el món de la poesia; i tot i que la meva llengua natural es troba en els relats, tot està per fer i en cada part de segon podem aprendre universos sencers. La vida neix entre roses, també entre espines, i es dibuixa en llibres de record. Però l’únic que compta és que hi sigui. Que l’oxigen no només es respiri, que es toqui, que sigui dens i lleuger alhora. I ser surrealistes als ulls aliens.  Avui, més que mai triem-nos la coraça d’espines per abraçar. Provoca vertigen, però és l'únic que queda gravat al record.


Aquest és el meu particular llibre, la meva particular rosa. El text no té nom, poseu-hi el vostre. Els amants són amants perquè són essència i no són més que un article sense complements. Sou vosaltres, sóc jo, som tots, en singular i en plural. 


Gràcies per deixar-me entrar a les vostres retines. Feliç diada. 


Els amants guanyen la perdua de
gravetat i solidesa.

Els amants admiren el seu contorn
extenuats sobre el pulmó de l’instint.

Els amants deletregen èxtasi
perquè és així quan l’èxtasi es ramifica.

Els amants es bloquejen les entranyes
i s’acompassen els cors en les taquicardies.

Els amants es guanyen, s’admiren
es deletregen i s’acompassen
quan es saben condicionals d’una dolça agonia:
arribats a un punt només l’altre pot partir-lo en dos.




1 comentari:

Sergi Puig ha dit...

Sempre, des que et sé, he tingut una certa feblessa per la teva forma d´escriure i de veure el món. Lletres com aquestes em fàn recordar el per qué. Un aplaudiment i una clucada d´ull. ;)