El Salvador

Com si d’un salvador és tractés, el programa “Se lo que hicisteis” (“La Sexta” a les 15:30h) ha rescatat les tardes televisives del fenomen conegut, molt apropiadament, com “telebasura”. La gran prova: superar en audiència el rei d’aquest regne d’escombraries, al qual tots coneixem com “el tomate” i també el seu descendent, “Las gafas de Angelino”, un intent forçat de modernitzar la deixelleria rosa des dels ulls d’un adolescent amb reminiscències de Wody Allen, una influència més notòria en les seves ulleres que no pas en les seves reflexions i preguntes.
Tot i que cal dir que Patricia Conde, Ángel Martín i tot l’equip que forma el programa no s’imposen cada tarda com a guanyadors del share, cal donar especial rellevància a la importància d’aquest programa per combatre, o si més no, ridiculitzar sarcàsticament la naturalesa actual de la premsa rosa, la qual cada dia adquireix un color més vermell (sembla que els colors suaus han passat de moda a la petita pantalla), doncs tarda rere tarda és dedica a desplomar viu qualsevol personatge conegut (actualment ja no és requereix que assoleixin la qualitat de famosos).
El programa, que compta amb col·laboradors com Pilar Rubio, Berta Collado, Dani Mateo i Miqui Nadal, va més enllà de la simple crítica. Contràriament al que es pot pensar, si només ens quedem en l’aspecte més superficial, “el salvador” compta amb un alt grau d’humor intel·ligent en els seus comentaris, elaborats meticulosament pels “chicos de la cueva”, coneguts per tothom com guionistes. Per tant, lluny de ser un programa que es rebaixa a la qualitat de la “telebasura” “Se lo que hicisteis” actua com contrapunt radical de tots aquells projectes que prefereixen ser nomenats magazines matinals o de sobretaula per pal·liar els efectes del seu propi comportament. A més a més, per una banda cada dia Pilar Rubio i/o Berta Collado ofereixen un mínim d’un o dos reportatges dinàmics i entretinguts dedicats a l’actualitat cultural. Per altre banda, també ens arriba el dia a dia polític de la mà de Dani Mateo i l’humor més absurd amb Miqui Nadal, un personatge previsiblement entretingut.
Si hi ha una cosa que no es pot posar en dubte és la gran feina de la jove cadena i de l’equip que constitueix el programa. I és que qui no l’hi ha passat mai pel cap el desig de formar part de l’equip de “el salvador”? Des de ben petits tots hem somiat a formar part d’un projecte important. Alguns volien ser policies, d’altres bombers, veterinaris...sempre es tractava de salvar. Tot i així, ningú hagués pensat a dedicar-se a salvar (o si més no intentar-ho) un país de la decadència televisiva. Actualment, però les nenes volen ser com ella: portar vestits babydoll mentre fingeixen ser poc llarga (per no dir curta). Ells en canvi, es fixen en Ángel Martín, posseïdor d’una gràcia natural i d’una mirada inquietant i sarcàstica. És precisament en aquest tàndem perfecte (que molts busquen i pocs troben) on recau l’èxit del programa. A més a més, és evident que l’equip de treball actua com si cada edició fos la primera; i això és un fet que traspassa les pantalles.

Diuen que saber riure’s d’un mateix és important per ser feliç i “Se lo que hicisteis” ho ha posat en pràctica. No només es riuen de les seves errades, sinó que igual que els silencis, les escapades de guió i la complicitat, les exploten a favor seu.
Tot i que sempre ens quedarà l’esperança de poder canviar de canal sense haver de fer ganyotes, és evident que serà difícil disminuir un gènere tant arrelat com la “telebasura” de la graella televisiva, però mentre existeixin programes com “Se lo que hicisteis” podrem veure aquesta deixalleria informativa des d’una altre perspectiva. Adoptem l’exemple de “el salvador”: ja que no podem fer desaparèixer definitivament la premsa rosa (rosa sòrdid, gairebé vermell), intentem riure del que mica en mica hem ajudat tots a crear.