A vegades resulta impossible resistir la temptació d’agafar la camera i immortalitzar el moment, una imatge perfecte, però com gairebé tot allò perfecte, es tracta només d’un moment fugaç o senzillament una sensació de buit en el temps i l’espai, potser en podríem dir tranquil·litat, pau... hi ha imatges que et remouen per dintre, que transmeten tot un món. No són perfectes, però a qui l'hi atrau la perfecció? De fet ja ho diuen; la bellesa està als ulls del que mira. 
Tal com diu la cançó..."Heaven I'm in heavenAnd my heart beats so that I can hardly speakAnd I seem to find the happiness I seek"
Una vegada em van dir que a Formentera es podien veure unes postes de sol úniques. No sóc incrèdula, però vaig decidir comprovar-ho. Tenien raó...
Els moments més increïbles se’ns escapen de les mans, les millors imatges no són fruit de la creació humana
Formentera és especial
Un museu al carrer: Roma, on la modernitat sempre vigent es fon amb l’antiguitat
Caminar per Roma i trobar-se això no té preu, però sí nom: orgull
La senzillesa és la millor extravagància
Formentera, on el mar i el cel es confonen
3 comentaris:
Moltes felicitats Adriana per aquest blog teu tant dinàmic. Les crítiques cinematogràfiques i musicals són excel.lents, les fotografies que has realitzat són d´una bellesa plàstica increïble, tots els textos m´han agradat. Endavant amb el teu blog que és exquisit.
Salutacions.
Miquel Vila Solà
Moltes gràcies Miquel pel teu comentari! m'alegra que els articles t'hagin agradat, és bo saber que hi ha algú a qui l'hi interessa!
gràcies!
Adri
Formentera, un petit tresor del Mediterrani que només em pot recordar la meva illa de Menorca...
Publica un comentari a l'entrada