En dies de pluja, la festa dels sentits musicals

En dies com avui és fàcil perdre la por al blanc i escriure. En dies com avui la pluja actua com a complement del nostre ànim. Tot just sortir al carrer les gotes incomoden, i més si vas falta de paraigües. Tot i així un borsalino a lo H.Bogart fa servei i complementa la visió romàntica del dia difuminat i difós de pluja lleugera... tanmateix, no ens enganyem, hagués preferit portar un paraigües també. En dies com el d’avui tot allò que aguditzi els sentits és capaç de modificar el renec climatològic. Així doncs, he decidit recuperar aquelles melodies que sempre actuen com a comodí, aquelles que busquen trobar els teus dits només engegar l’Ipod espontàniament. És en aquest moment quant la pluja pot passar de mullar-te a embolcallar-te de forma indiscutiblement humana. Els bassals ja no molesten, il·luminen i la boira deixar de ser “pixanera” i es converteix en bucòlica. Escoltant Ordinary People, de John Legend tot adquireix un aire diferent ja ell té la capacitat de crear històries en cada tema plenes de sensibilitat. La lletra acompanyada del piano que complementa l’emoció de la seva desigual veu genera un tàndem únic, sobretot perquè el so no resulta ni net ni perfecte i això el converteix en original; una cosa absolutament lògica si tenim en compte que fusiona perfectament el soul més clàssic amb els sons contemporanis.

A més a més, entre les seves grans influències trobem Stevie Wonder, Aretha Franklin, Curtis Mayfield i Nat King Cole. Precisament és d’aquest cantant i pianista la cançó que sorgeix de la nostàlgia que produeixen els dies com avui. Temes com “L-O-V-E”, “Mona Lisa” o “Smile” es converteixen en la banda sonora perfectes per jornades com les d'avui, però també per qualsevol altre. Evidentment, en dies en els quals ens trobem sota un cel difós i de bruta transparència tampoc poden faltar temes sortits de la pel·lícula Casablanca o “La Vie en Rose” del virtuós Louis Armstrong.

La qualitat del vídeo no és gaire bona, però no era possible posar el clip original. Si voleu veure'l amb bona qualitat millor linkar a Ordinary People