"I touch myself"

En un moment on es censuren videoclips perquè es mostren massa cuixes en pantalla i els telenoticies de tot el món obren l’edició del dia amb el descuit (o estratègia publicitària, qui sap) d’una cantant ensenyant un pit, convertint així aquest fet en escàndol i tema de debat públic; sembla que mirar enrere ens hagi de portar a una societat habitada per sers perfectament virginals. Sí, tant perfectament virginals com els “homes escurçats” de Jonas Brothers amb els seu anell de la castedat. Tanmateix, si retrocedim uns anys enrere podem trobar, per sort de tots, temes musicals no censurats de gran vàlua que van més enllà de les lletres moralistes.

Blondie, per exemple és un dels grups més exitosos dels anys setanta i tot i que es caracteritza com una banda de punk-rock també va formar part del sorgiment d’un nou estil musical, el New Wave. Aquest grup natural de New York encapçalat per la carismàtica vocalista Deborah Harry va compondre “I touch myself”, un tema que tracta sense necessitat de metàfores o eufemismes la masturbació. Algú s’imagina a Nelly Furtado (és el primer exemple que m’ha vingut al cap, no cal buscar-hi explicació) cantant “I want you I don't want anybody else. And when I think about you I touch myself”? No, segurament l’últim gran productor de les estrelles, Timbaland no l’hi hauria permès. Definitivament la societat no avança a parts iguals en tots els aspectes.

I TOUCH MYSELF

Deborah Harry no és només coneguda com una de les intèrprets que va posar lletra i cantar obertament sobre un tema tabú, sinó que va esdevenir la primera dona blanca que posava veu a un rap. Va ser amb la cançó titulada “Rapture”, i igual que les exitoses “Heart of glass”, “Sunday girl”o “Picutre This”, “Rapture” va arribar a número 1 de les llistes angleses i americanes. Cal destacar també el tema “Hanging on the Telephone”, una gran una versió de The Nerves i “One way or another” un tema del 1979 en el qual la polifacètica americana convida a gaudir de la seva desgarrada veu. Cal matisar un aspecte i respondre una pregunta que segur, molts tindran al cap: Però aquesta cançó no era de Lean Rimes?. NO. “One way or another” va ser inclosa a la pel·lícula “El Bar Coyote”, però, NO és de Leann Rimmes, sinó de Blondie. Dit això ja no em queixo més, fins aviat!

CALL ME

ONE WAY OR ANOTHER