JORDI CRUZ I LA LÒGICA DEL CUINER ESTRELLA

Té trenta anys. N’aparenta vint, però si tanques els ulls els segons és fan anys i, de cop i volta, Jordi Cruz es converteix  en un experimentat cuiner amb quaranta anys d’experiència. Ell és un dels exemples que corroboren el que sempre he pensat: els anys del carnet d’identitat són orientatius, i a vegades ni això. L’evolució d’aquest cuiner deixaria meravellat a qualsevol. No només per haver obtingut dues estrelles Michelin a la seva curta edat, sinó perquè de petit ja apuntava maneres. I és que: quants nens tenen el seu futur planejat amb tant sols set anys? Mentre jo a aquesta edat passava per la meva etapa “astronauta”, Jordi Cruz semblava preveure que deu anys després seria cap de cuina. Per això no ens hem d’estranyar que les seves dues estrelles brillin amb llum pròpia al cel gastronòmic. La primera li va ser atorgada quan es trobava al capdavant del restaurant l’Estany Clar, el qual va deixar el passat 2008 per fer-se càrrec del Restaurant l’Angle. 

Com si del Rei Mides es tractés, Jordi Cruz converteix en estrella Michelin tot el que toca. De fet, només 8 mesos després d’obrir el Restaurant l’Angle, va aconseguir que el Bages sortís, no només a l’Atles, sinó a la guia Michelin. Tot i que segons ell “l’estrella és bona perquè indica que et trobés en un lloc al qual val la pena anar”,  cal tocar de peus a terra ja que “la gent que no és humil deixa d’aprendre”. Una afirmació lògica que emulsiona tot el seu discurs. Si li demanen, “la cuina és art?” ell respon: “la que fa Ferran Adrià sí perquè es surt del plat. Només és art la cuina que fan certes persones que busquen més que satisfer un hàbit. La meva no, la meva cuina és artesania”. Es refereix al millor cuiner del món com “en Ferran” i creu que és bo no tenir-ne influències directes per trobar una cuina 100% pròpia. Tanmateix, fa honor a la seva figura. Cada exemple, cada referència de Jordi Cruz té a Ferran Adrià com a protagonista. 

Té trenta anys i creu que ja no l’hi queda res per fer dins la gastronòmia: “tot el que m’havia proposat ja ho he fet. Només em queda seguir cuinant, gaudint i intentar que qui es mengi els meus plats no es quedi indiferent”. Sento discrepar. Rere les paraules d’aquest jove cuiner es preveuen molts èxits. Ell té els ingredients necessaris: humilitat, lògica, creativitat i talent. Qui sap, potser d’aquí uns anys Jordi Cruz sigui l’exemple d’un jove geni.