diumenge, 19 d’abril del 2009

Estovalles de paper

Suposo que l’evolució és cosa de l’edat i per això ara les estovalles de paper acaben decorades per taques més que per dibuixos. Fa temps que dibuixo per l’evasió i he ampliat els gustos gastronòmics; experimentar en cuina és conèixer cultures i moltes estovalles de paper. Fins ara només havia raptat del restaurant una ampolla edició limitada de Christian Lacroix per Evian, no la venien al supermercat. Li vaig donar undestí millor que el contenidor de vidre: una taula de fusta i la companyia d’una rosa vermella. Diuen que tot torna, i ahir li va tocar el torn a la meva fixació per les estovalles de paper. Aquest cop no les vaig pintar sinó tot al contrari: vaig passar els tres plats vigilant de no tacar-les perquè així el menú continues llegible. Al final del sopar el repte va ser superat i ara m’acompanyen per fer-vos la boca aigua.

Et porten un lloc que t’atrau, què és el primer que et ve al cap? Compartir el descobriment amb més gent. Trucar a algú per explicar-li. Convèncer algú amb qui vols compartir una bona conversa perquè t’hi acompanyi per segona vegada. D’això se’n diu compartir una experiència, o en aquest cas “per què endur-te les estovalles de paper de les Cuines de Santa Caterina”. El Restaurant Cuines de Santa Caterina és un bon projecte del Grup Tragaluz (Agua, Principal Hotel Omm...) situat al renovat Mercat de Santa Caterina, just al costat de la Catedral de Barcelona. Aquest restaurant representa un nou concepte de cuina. Val a dir, que si sempre busqueu absoluta tranquil·litat aquest no és el vostre espai: no reserven taula i possiblement hagueu de compartir-la si no hi ha més remei. A l’entrada l’estampa del cap de setmana és sempre la mateixa: gent esperant-se, un flux constant de cossos que es creuen i molts cops xoquen sense tant sols coneixes. Tot i així si prioritzeu la qualitat i quantitat esteu de sort perquè les Cuines de Santa Caterina ofereixen una amplia oferta gastronòmica amb els productes més frescos; tots del mateix mercat on es troba el restaurant.

Les estovalles de paper em recorden una de les principals qualitats que ofereix el restaurant. Podem optar per menjar mediterrani, oriental, vegetarià, marisc, carn i arròs, tot cuinat en cinc barres a la vista. El restaurant Cuines de Santa Caterina s’ha servit dels dilemes més usuals per crear un espai únic i modern. Avui voleu uns ravioli de ceps amb salsa de moixernons i el vostre acompanyant garrí rostit amb melmelada de tomàquet? Sou vegetarians i mai sabeu què menjar en un restaurant quan aneu tot un grup? La vostra filla petita passa per l’època “només m’agraden el canelons”? Aquest restaurant posarà punt i final a la disparitat de gustos. Això és valor afegit en tota regla, un element diferenciador i per tant la clau del seu èxit.

No em cal rellegir les estovalles de paper per recordar que l’oferta de cuina japonesa no finalitza als restaurants orientals. El culte a la simplicitat i puresa de la gastronomia japonesa també ha arribat a les cuines de Santa Caterina, i val a dir que amb un nivell elevat i a preu raonable. Per això la meva elecció va ser rotunda: de primer sopa de Miso i de segon narcotització de makis, nigiri i sashimis. Tot i que la carta de vins només ens permet escollir entre deu opcions pel total de blancs i negres, en la carta de postres es continua apostant per la diversitat de sabors. La millor opció: suc natural de pastanaga, poma i menta.

No us deixeu guiar per les connotacions del nom del restaurant. Les Cuines de Santa Caterina no són un espai tradicional; de fet el restaurant té un encant especial que no es percep en el nom. El disseny és simple i concep certes influències de la decoració escandinava; sobretot per la utilització de la fusta i la facilitat d’aquesta per colar-se entre els tons metal·litzats. La única interrupció en l’espai són els petits Ficus plantats entre les taules, la perfecte nota de color.


Tots els espais estan plens d’elements esperats per ser descoberts. El Mercat de Santa Caterina ha aconseguit gràcies a aquest restaurant equilibrar l’harmonia entre l’antic i el modern. De fet, les Cuines de Santa Caterina són el resultat de mesclar diversos tipus de gastronomia i així obtenir una orgia de sabors de gran qualitat. Ara sí que puc dir que les estovalles de paper ja han complert la seva fita: ajudar-me a compartir el descobriment. No sé quin futur els espera, la paperera, un calaix? Del que estic segura, però és que tot allò que ens resulta atractiu ens provoca el desig de ser conegut i jo ja estic buscant el moment per una segona presa de contacte amb les Cuines de Santa Caterina.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

aiam si haurem d'arribarnos-hi..ho pintes excelent!! de fet perdres pel born es divertit, hi ha molts racons i bars i restaurants on anar i que normalment sempre tenen alguna cosa bona! m'agraden les teves critiques culinaries! no paris ;)
un peto wapa! bon dilluns ^^

Unknown ha dit...

ei Albert, sí val la pena anar-hi si estàs per Barcelona. No és fàcil trobar una oferta tant amplia a bon nivell, tants sols falla una mica la carta de vins, però bé tampoc hi entenc així que... :) Tot i així si et decideixes és millor que hi vagis bé de temps perquè s'omple molt ràpid, però compensa esperar.
Gràcies per l'opinió, itentaré anar-ne publicant alguna més!!

una abarçada!

TOTmagazine ha dit...

critica excelent...espero llegir el teu proxim post!!!

Unknown ha dit...

gràcies Xavi!! ja he vist que hi ha el post a la sensació.com, moltes gràcies!! ha estat una molt bona sorpresa, ara el dia ja no és tan gris jaja!! acaba de passar bon dilluns!

Anònim ha dit...

Haurem de provar aquest restaurant. De moment sembla que el grup Tragaluz aposta per ofertes innovadores i diferents, però aixó de que no facin reserves és un problema si no vols fer cues. Ningú és perfecte.

Alex

Unknown ha dit...

Alex!! tens raó, és estrany perquè a l'Agua sí que reserven, és una pena que aquí no; però val la pena que ho proveu un dia. I moltes gràcies per entrar, ja em van dir que et vas imprimir tots els textos d'aquí!! Estic contenta que t'agradi. Un peto molt gran per tu i un altre per la Itziar i per descomptat, un altre pel "garbancito".