diumenge, 13 de setembre de 2009

Colors que trenquen el silenci

Durant dies les paraules no m’arribaven als dits, però s’ha acabat. Decidit. Poso punt i final al silenci que regnava aquí des de fa unes setmanes. I dic silenci; més que descans perquè aquest buit és fruit de la sequera creativa; més que no pas d’unes vacances (com m’agradaria poder dir el contrari...). El projecte de carrera m’ha amagat l’estiu i m’ha mantingut segrestada durant un temps i ara, després d’alliberar-me’n m’adono que pateixo el Síndrome d’Estocolm. Espero que vosaltres hagueu gaudit d’unes bones vacances. Gràcies per dedicar una estona del vostre temps a aquestes paraules.

Us deixo amb una entrevista a una jove promesa de la il·lustració. Què millor que l'explosió dels colors per trencar el silenci?

_______________________________________

Diuen que els més menuts tenen la capacitat de sorprendre’s una mitjana 20 vegades al dia. A mida que creixem la xifra cau en picat; perdem la percepció i la capacitat de meravellar-nos. Per això quan ens sorprenem davant una imatge que ens desperta quelcom hem de retenir-la. Això és el que ha aconseguit Conrad Roset, un artista de Terrassa estudiant de Belles Arts. És un increïble il·lustrador; no tan sols perquè el color i traç dels seus dibuixos és excel·lent i singular; sinó perquè ha aconseguit sorprendre al públic. Ha donat un nou caràcter nostàlgic i innocent als contes i recentment a finalitzat “99 muses”, una sèrie on il·lustra cossos femenins. Cada peça és diferent a l’anterior; però en totes hi resideix la mateixa essència. Prepareu-vos perquè potser ell us ajuda a augmentar la mitjana diària de sorprendre-us.

Les 99 muses eren en principi el teu projecte final de carrera. Tot i així tinc la sensació que han anat cobrant més importància encara. Què tenen d’especial?

Doncs sí, és exactament així! Tot va començar fa un any, en principi aquest projecte es limitava a ser el treball final de belles arts, però mica en mica ha anat guanyant importància degut a què m’han anat sortint diferents exposicions: a Barcelona, Terrassa, Sabadell... També he aparegut a pàgines web de recopilacions d’artistes de gran prestigi. A més a més, ara faran tovalloles i altres productes amb la il·lustració de les muses!

T’esperaves aquesta resposta?

No, l’èxit a superat les meves expectatives!

Què t’han aportat a nivell artístic aquest projecte?

M’ha aportat molt, més que qualsevol altre projecte. La intenció era fer com a tema principal el cos femení, però sempre intentar canviant la tècnica per familiaritzar-me amb diverses textures; així que he après a pintar amb rotuladors, acrílics, aquarel·les i molts altres. De fet dibuixava i pintava amb tot el que em proposava.

Has experimentat amb moltes tècniques. En funció de què decideixes una determinada tècnica per una obra?

Normalment depèn del dibuix i del que tinc més a mà. La veritat, però és que no és pas una decisió premeditada, si no més aviat el contrari.

Quin és el procés creatiu?

Doncs el primer pas era fer-li fotos a la meva noia o amigues. Intentàvem buscar les posicions mes naturals. Després acostumo a fer alguns esbossos amb llapis, és adir faig la línia de tres o quatre il·lustracions i desprès les pinto totes de cop!

Perquè 99 muses i no 98 o 100?

És tant senzill com que havia de acabar en algun moment; havia de posar-me un nombre límit. El 100 em semblava massa típic, així que li vaig restar un... i ja tens el resultat!

Quina ha estat la teva evolució artística?

Crec que vaig començar amb il·lustracions molt simples i mica en mica li he anat afegint ornaments i més detalls, com les flors al cap o insectes a les meves muses. Això els dóna un toc més personal i original a l’obra.

En quan a la feina d’il·lustrador freelance i il·lustrador de Zara. Quina és la teva feina aquí?

Doncs bàsicament em dedico 8h a fer estampats per les samarretes i vestits de Zara!

Així que potser porto una peça il·lustrada per tu i no ho sabia!

Potser!

També podem veure obres de il·lustració infantil; ben diferents al projecte de les 99 muses. Què et va portar a plasmar imatges pels més petits?

A part de les muses m’agrada molt la il·lustració infantil. El plantejament per una il·lustració infantil és completament diferent a la d’una musa i m’agrada canviar la temàtica, així que m’he endinsat en un nou projecte d’un conte infantil que en breu explicaré al meu bloc!

A part de les tècniques tradicionals també podem veure muses elaborades amb Photoshop o Painter. Canvia el procés artístic quan utilitzem aquests tipus de software?

Doncs encara que sembli molt diferent la veritat és que canvia poc. De fet jo considero els programes com a una tècnica més, així que per mi el procés artístic és el mateix: llapis o bolígraf a mà primer i després el color per ordinador. La única pega és que a diferència de les tècniques tradicionals en els acabats de programa informàtic hi ha falta d’originals.

Continuant amb la utilització de les noves tecnologies, concretament amb el blog a partir del qual has donat a conèixer les ‘99 muses’. Ha estat una bona eina de difusió?

BUFF! La millor! Bàsicament la meva obra es coneix per internet ja que el bloc hi tinc unes 500 visites diàries. De tota manera ara tinc ganes de fer-me conèixer al món real, i crec que les exposicions que tinc m’ajudaran en això.

I ja per acabar. Què vindrà després de les ’99 muses’?

UN SUPER CONTE INFANTIL!


4 comentaris:

joanballana ha dit...

Hola guapíssima..!!! A l´estiu no és pas nefasta idea amagar-se del ramat, mentre a la tardor i a l´hivern surtis a primaverar-te! Ja saps que el món al revés manté dempeus als que estan drets...A quin cantó del món prefereixes estar tu?? al del revés o al del dret??? ja ja ja...està claríssim!!!! Apali, cuida´t!

Abraxas ha dit...

Realment el blog (internet en general) és un camí important en la divulgació -a tot el mon!- de qualsevol obra, ja sigui pictòrica, literària o musical.
El que es fa difícil es trobar les coses bones entre la milionada de webs i blogs que hi ha editats.

adriana ha dit...

Joan, ja torno a treure el cap, podriem dir que decideixo "hivernar" quan no toca, però ara que surt el fred surto a primaverar-me, ja se sap és el que passa quan la cabra va per la cuneta. Exactament, el món del revés, espero que portis bé la tornada del fred! ;)

Ester Puig ha dit...

Un blog acollidor, endavant!


Salut!