dimecres, 3 de febrer de 2010

Actualitat amunt: les esferes territorials 2.0 i la nova dimensió dels mitjans.

Un matí de dissabte pot donar per molt, o per poc. Pots passar-te’l fent la croqueta al llit. Pots passar-te’l sense passar-lo. Pots haver-lo enllaçat amb una conversa interessant mentre veies pondre’s el sol, fer-se fosc i clarejar. Pots passar-lo de ressaca. Pots passar-lo... pots passar-lo... pots passar-lo....I també pots llevar-te a quarts de vuit, calçar-te alguns centímetres d’energia i preparar-te per un col·loqui que t’empenyi actualitat amunt, un d’aquells que et provoca preguntes, et dona alguna resposta i et fa tornar a casa tenint la certesa que, abans de les 3 de la tarda ja li has tret suc a mig dissabte.

Com tota activitat, les jornades de la Catosfera tenen un objectiu. Tanmateix, no l’he buscat i m’aventuraré a resumir-ho en una de les frases emeses per un bon professional de la informació. “Entres i et trobes 20 o 30 persones a la redacció, i en un racó el d’Internet”. Afirmació lapidaria. Preocupant. Desgraciadament força ajustada a la realitat. Jornades com aquestes són útils, no només per donar un sentit real de l’actualitat, sinó per fonamentar el debat i trencar clixés. És per això que des de l’Osonosfera vàrem tenir el plaer d’assistir com a convidats en una de les taules rodones, una trobada entre esferes 2.0.

Personalment, vaig tenir l’oportunitat d’exposar quina era l’essència Osonosfera; i així donar veu a la feina que els companys de l’Osonosfera van iniciar l’any 2007 i que, actualment continuen mantenint. En representació de l’esfera osononeca també hi varen assistir Josep Comajoan, Carles Banús, Joan Ayats i Joan Ballana. Després de les presentacions de la resta d’esferes (Maresmesfera, Pratencs i Penedesfera) Víctor Pàmies va moderar el debat. Com a bon coneixedor del tema, Pàmies va saber encarrilar, deixar avançar i parar als punts més adients del debat. Vaja, tot un exercici 2.0 d’interacció entre usuaris, excepte per les condicions 1.0 no-wifi de la sala.

Foto: en primer pla el periodista Nacho Escolar amb per dues reporteres d'Agora News, mitja que seguia el minut a minut d'alguns debats. Al fons, tres membres de Osonosfera (Carles Banús, Josep Comajoan i jo mateixa) amb Sergi Sabaté, de la Penedesfera. Foto de Joan Ayats, de l'Osonosfera.

Debatre comporta analitzar, concloure i tornar a començar. De moment analitzem. Podríem dividir el debat en diversos blocs que recullen el naixement, el desenvolupament i el futur de les esferes territorials:

‘Catosfera’ referent a la llengua o a territori? Aquesta és la qüestió. / ...I el sisè dia la Catosfera va crear les esferes (?) Un dels debats més perpetuats des de la creació de la Catosfera és l’origen del terme. Fa referència a una esfera catalana delimitada pel territori o per la llengua? Tal com va exposar Víctor Pàmies i a desconeixença de molts dels assistents, entre els que m’incloc, Catosfera fa referència als blogs i continguts 2.0 produïts en català. He de mostrar el meu convenciment amb aquesta premissa ja que, és possible fer cultura catalana amb una altra llengua? NO. És possible contribuir a la cultura catalana des d’un altre territori, però amb la teva llengua? SÍ. Per altre banda, es va mostrar l’interès per saber si l’origen de les esferes territorials es deu a la desvirtualització de la Catosfera del 2008. Gairebé de manera unànime es va respondre que no. De fet, en el cas de l’Osonosfera es deu a la necessitat de vertebral la producció blocaire d’Osona, que és molta i de gran qualitat.

Facebook, Twitter, Delicious, Flickr, Youtube...quants instruments es poden agregar dins la caixa d’eines d’una esfera territorial? Aquest va ser un dels temes més extensos del debat. La pregunta està en si cal utilitzar la gran majoria de les eines que dóna la xarxa en favor del servei que ofereix cada esfera. Les més emprades van resultar ser twitter i facebook. Tot i així, cal tenir molt en compte la utilitat d’aquestes eines ja que: no serveix de res col·leccionar usuaris a facebook si no ho fem amb un objectiu concret i amb certa constància. I el mateix passa amb Twitter. I és que, apel·lant als símils: algú compraria un martell per fer un forat a la paret? Amb això vull dir que, des d’un punt de vista totalment subjectiu, cal utilitzar les eines que millor es corresponguin als nostres objectius, no totes les que ens ofereix la xarxa.

La unió fa la força: cada esfera funciona de forma independent i propicia un sentiment de pertinença a un grup concret, però per què no establir una relació més directe amb la resta d’esferes? Perquè el debat 2.0 avanci i es cohesioni cal reunir-nos més sovint, debatre, intercanviar idees i sobretot, aprendre dels altres. Cada esfera passa en un punt concret de la seva pròpia història i es gràcies al dia a dia que es tira endavant, però el debat i el contacte amb els veïns és, sens dubte, una gran empenta cap al futur. A més, som 2.0 no? La interacció ja no és només una opció.

És la xarxa l’home del sac de la premsa tradicional, o la realitat a què cal amollar-se? El rellotge marcava que el temps s’havia menjat el debat de les esferes territorials, però sobretot indicava que en alguna sala pròxima algú debatia amb molta més coneixença d’un tema que resulta implícit quan s’ajunten termes com ‘informació’ i ‘Internet’. En la xerrada “El nou entorn dels mitjans” periodistes i informadors procedents de diversos mitjans oferien un discurs intens que es construïa entre públic i ponents. Probablement necessitaria un altra actualització per resumir, no només el contingut de la ponència, sinó la meva fascinació respecte algunes de les conclusions extretes. Però no serà necessari perquè hi ha frases prou eloqüents capaces de captar l’essència del debat:

Janquim, periodista del 3cat24: “Tornaré a comprar diaris quan no donin notícies”. Dit així resulta impactant, però he de mostrar el meu acord amb l’afirmació. Les notícies tenen data de caducitat i la immadiatesa de la xarxa és qui provoca que les informacions de la premsa escrita no siguin noves a ulls del lector quan compra el diari. Per què no acceptem aquesta realitat d’una vegada donem i més valor a les pàgines omplint-les d’opinió, d’entrevistes i de reportatges en profunditat? I així, de pas, dinamitzem una mica l’esperit crític del lector.

“Entres i et trobes 20 o 30 persones a la redacció, i en un racó el d’Internet”. Aquesta afirmació em porta a pensar que, tot i ser la veu de l’actualitat, els que formem part del sector de la comunicació ens resistim, de manera conscient o no, a trobar el nostre lloc dins aquesta realitat i, de pas, ens perdem els elements positius que en podem extreure. Probablament aquesta sigui una afirmació vague i superficial. De fet ho és, però espero poder-la estirar i pintar de matisos en properes xerrades que em permetin, una vegada més, passar un dissabte que m’empenyi actualitat amunt.

2 comentaris:

vpamies ha dit...

Sí que hi ha moltes maneres de passar un dissabte.

Gairebé tantes, com maneres hi ha de fer una ressenya d'un acte al qual han assistit una quinzena de persones i cadascuna en té la seva visió i en fa el seu relat.

Per als qui no hi van ser (ells s'ho van perdre!), segur que els resulta enriquidor tenir diferents visions. Complementàries, contraposades, divergents o confirmatòries.

Per a mi, van ser dues hores ben aprofitades. Escoltar és un bon mestratge i el diàleg amb gent educada i cultivada sempre té interès.

Podem fer esment de l'anècdota o cercar-hi conclusions o projectes de futur.

Estic segur que les diverses cròniques de la xerrada ofereixen aquestes i moltes altres possibilitats.

Un plaer!

Joan Ayats ha dit...

Esta molt bé això de veure com d'un mateix matí cadascú en treu un post lleugerament diferent.

Salut!