dijous, 11 de febrer de 2010


Diuen que en faig 23

però qui sap...

Què són els anys? Una etiqueta que ens defineix? No crec. Un dorsal que et fa més llarg el camí cap una meta? Potser. Un full justificant per alguns actes? Depèn de tu, però d'això se'n diu ser irresponsable. Un criteri administratiu? Els passos que ens amplien la mirada?

Sempre he cregut que l'edat del carnet d'identitat és orientativa. Tenim l'edat que demostrem tenir, així que deixem els anys i gaudim de la persona: algun dia podrem ser tot allò ara ens enlluerna.

Diuen que en faig 23

i mai més tornaré a tenir per partida doble l'evidència de la dualitat, però el 3 farà que s'enseguin les espelmes, s'abaixarà la llum i rere els ulls si dibuixarà una imatge. Lleuger somriure i a esperar.





7 comentaris:

Miquel Cornellà ha dit...

Moltes felicitats! M'encanta que fins i tot per això (el teu aniversari) tinguis capacitat i imaginació per dir la teva. Apa! A passar-ho bé! Un petó i una abraçada.

vpamies ha dit...

Per molts anys!

Però els anys diuen moltes coses, sobretot quan n'has fet ja un grapat i comences a tenir memòria de diverses dècades. :-)

L'important és fer-los amb la convicció d'estar en el millor moment possible de la teva vida, aprendre del passat i il·lusionar-te pel futur.

Jordi ha dit...

Per molts anys noia!!!!! i bon post

adriana ha dit...

Hola a tots,

moltes gràcies per les felicitacions! Ha estat com un regal, ja sabem com ens agrada als blocaires trobar comentaris, i més venint de blocs tan interessants.

Miquel, estic contenta que t'hagi agradat, és una qüestió que em plantejo cada vegada que penso en això dels anys i el moment per fer-ho va ser aquest.

Victor, m'agrada que passis per aquí de tant en tant i que hi deixis una emprempta tant reflexiva, merci!

Jordi, moltes gràcies per la felicitació també, que bé que t'hagi agradat el post!

Moltes gràcies a tots per ajudar passar per aquí i deixar-hi la vostra emprempta!

Josep Comajoan ha dit...

Em sembla que vaig un pèl tard, però PER MOLTS ANYS igualment, Adriana! Com tu dius, l'important no són els anys, sinó les persones, i la llum que desprenen aquestes persones. Que siguis molt feliç!

pericu87 ha dit...

és el primer comentari que faig però sóc seguidor dels teus posts... et comento en aquest ja que és amb el que m'he sentit més indentificat!!!salut i un petonet

Pere Llufa ha dit...

Els anys no són res mentre tot sigui sumar-los. Quan veus que aviat començaràs a restar-los pesen com una llosa. Una llosa digna, però terriblement filla de puta.