dijous, 18 de febrer de 2010

Espurnes entre seda i aire

Perquè una imatge ens pot portar a percebre el patró d'una història, però només la mà pot teixir-la. No sé si són històries, divagacions, relats, abstraccions o totes etiquetes a la vegada. El nom és el que menys importa, però algun dia potser n'apareixerà algun per aquí...


Excel·lent calculador de límits. Paraules embolicades d'amabilitat, on hi reposa la fredor de l'estratègia. Mesura lletres. Evita evidències. Resta immòbil davant la línia que posa final a un estat. La intuïció anuncia la retirada del taulell de joc. Els sentits es cansen de tanta absurditat. S'ha tornat previsible, ara l'estratègia és un patró.

Es trenca el cercle i l'aire comença a créixer entre ells.

El dia que va reconèixer les espurnes que l'altre deixava va percebre que totes queien construint una línia infranquejable. Formaven part del motor del joc, on no hi havia daus, només instint. Jugar per jugar fins que les lletres s'escapin per les puntes dels dits i el tacte s'avapori abans de ser percebut. Quan va reconèixer la seva debilitat de jugador dels sentits va observar el joc en perspectiva. La racionalitat sempre latent passa a ser la primera fitxa i tot canvia. L'absurditat trenca el cercle. Les espurnes ja no cremen, es desfan entre la seda dels seus dits.

Mai va deixar que les espurnes penetressin més avall de la seva pell, així que en tindrà prou amb una sola mà per espolsar-les.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

bon comencament

Anònim ha dit...

llegir tot el bloc, bastant bo

adriana ha dit...

Moltes gràcies per la teva opinió, et convido a què participis sempre que vulguis, els blocs no són blocs sense la opinió dels altres!

Gràcies