dissabte, 26 de març de 2011

L’Actulitat de les biblioteques: entre el llindar de la nostàlgia i el futur.

Inconscientment quan em poso a buscar comparatives acabo remenant el cofre de les referències cinematogràfiques. Probablement perquè el setè art és el mirall més fidel de la realitat, en ocasions, fins i tot oracle. Llanço una pregunta: quantes pel·lícules produïdes recentment i que centrin la seva història a l’actualitat hi podem veure escenes en una biblioteca?... Ben poques oi? Estrany; tenint en compte que les biblioteques com escenari d’una història o com a protagonistes actives de la mateixa han set un punt recurrent pel setè art. I sinó, fem vista enrere per recordar pel·lícules com “Los hombres del presidente”, els “Cazafantasmas”, “Breakfast at Tiffany’s”, “Ciudadano Cane”, “El nom de la Rosa”, “Matilda”…

I la pregunta és: per què ara no? Doncs perquè entre l’actualitat que mostren les pel·lícules i la realitat que presenten les biblioteques hi ha força anys de diferència. O dit d’altre manera, la societat interioritza al seu dia dia les eines que ens facilita la tecnologia, busca noves maneres de generar i compartir cultura, coneixement, activitats… I tot i així, existeixen institucions que consideren tots aquests progressos una competència; més que un aliat. Totes aquestes eines que es desenvolupen a la xarxa brinden l’oportunitat a les biblioteques de fer front a limitacions de difusió cultural i a agilitzar el procés de recopilació de textos. Adaptar-les els permetria obtenir més temps per dinamitzar la promoció dels seus continguts, arribar a un públic molt més ampli… Però què s’ucceïx quan tot això no s’interioritza i l'usuari creix molt més ràpid que les biblioteques? Des del meu punt de vista, aquesta no adaptació provoca que ens anem formant una imatge més nostàlgica i romàntica d’aquest espai; més que no pas una visió útil i resolutiva. Exagerada i apocalíptica opinió? Potser. Però quants de nosaltres anem a buscar informació a la biblioteca tenint Google a la punta dels dits? Quants ens enduem cd’s a casa tenint Spotify?

Aquestes, entre altres, són preguntes que han sorgit entre cerveses i braves en reunions de l’Osonosfera. I per això hem decidit posar fil a l’agulla a un altre acte anomenat ‘Biblioteques 2.0’. Des d’aquesta associació busquem crear debat, formular preguntes i obtenir respostes a tots aquests interrogants que sempre tenent un denominador comú: el món 2.0 i l’actualitat. Com utilitzar-ho en les diverses facetes de la nostra vida quotidiana? Partint d’aquesta premissa hem obtingut resultats molt satisfactoris en el primer ‘Concurs de Blocs Educatius d’Osona’, també a ‘Eleccions 2.0: El Debat’… ara abordem un altre escenari: les biblioteques. Com són i com haurien de ser? Per això us demanem: com us imagineu les biblioteques d'aquí a deu anys? La biblioteca també ha de ser un lloc d'accés a tota la informació que circula amunt i avall en format electrònic per la xarxa? També ha de ser un espai on l'usuari pugui aportat contingut a la xarxa? Què passa amb aquelles biblioteques 1.0 regides per bibliotecaris 2.0? És necessari tot aquest debat?


Des de l’Osonosfera hem creat un blog previ a l’acte perquè tots hi digueu la vostra. Aquestes aportacions són els que ens ajudaran a configurar un debat que comptarà amb tots els punts de vista: professionals del sector de les biblioteques, usuaris, professionals del sector editorial… Així doncs, us convido a fer-nos una visita i a plantejar-nos totes aquelles qüestions que creieu interessants!

Jo ja he fet la meva petita aportació personal:

“Si en la seva creació tant les biblioteques com Internet van ser considerades grans eines de democratització; per què no deixem de pensar que són com l’aigua i l’oli i treballem perquè una es nodreixi de l’altre? Si al cap hi a la fi el més important és fomentar la cultura, per què no aprofitem tantes eines com sigui possible per difondre’n els continguts?”

I vosaltres, com creieu que haurien de ser les biblioteques actualment? Tornarà el dia en què les pel·lícules puguin tornar a centrar les accions d’un personatge actual en una sala de biblioteca? O al contrari, ens haurem de quedar amb la bonica frase de resignació per excel·lència de “sempre ens quedarà París”? 



3 comentaris:

lasensacio ha dit...

Ei Adriana, et penjo un trosset a www.lasensacio.com
http://www.lasensacio.com/2011/04/el-post-de-ladriana-barba.html

adriana ha dit...

Perfecte!! Moltes gràcies per donar veu a la iniciativa de l'Osonosfera! Per cert, molt guai el nou disseny de la pàgina! ;)

Marina ha dit...

Torna, Adriana. Se't troba a faltar per la xarxa!!!