dimarts, 23 de juny de 2009

Sobre l’Osonosfera, sobre eines 2.0, sobre l’essència, sobre el futur

Quan la informació trenca l’espai i el temps. Quan escriure per mòbil durant una reunió no és símbol de mala educació, sinó d’eficiència. Quan no n’hi ha prou en centrar l’atenció en un sol punt de la sala. Quan no és necessari ser present per ser un nombre més. Quan t’adones que la tecnologia ha canviat la percepció del món, la dinàmica i les relacions humanes. Quan estar a la trobada de l’Osonosfera és de les millors coses que podries estar fent.

Dins la biblioteca Antoni Pladevall i Font el so de la pluja colpejant les parets de Can Costa i Font anunciava que no cessaria. Fora l’edifici la pluja continuava sent pluja, inalterable a qualsevol eina 2.0. Va bé saber que hi ha coses que mai perdran la seva essència. Igual que la pluja que mulla, els usuaris del que en diem “noves tecnologies” hauríem de mantenir l’essència del nostre jo, i sobretot de les nostres accions. I mantenir aquest irreductible passa per utilitzar correctament les xarxes socials, els blocs...ja que són, encara que molts s’entestin a dir el contrari, una extensió del nostre cos i una nova eina de democratització. Tal com va dir Trina Milan de l’STIC.cat podríem parlar d’un canvi en el sistema. Un canvi de sistema al qual ja s’ha adaptat una gran part de la societat, però no l’economia o la política. Segons afirmava Saül Gordillo, de l’ACN “la política ha d’entendre que la societat és 2.0”. Sempre hi ha una excepció que confirma la regla, en aquest cas però n’eren dues: Ernest Benach, clar exemple que sí que és útil escriure un bloc i Barack Obama perfecte mostra de comunicació bilateral mitjançant aquestes eines. Per tant, es pot afirmar que no només la interacció és troba en un sol click, sinó també la solució a les diverses crisi que presenciem.

Durant la seva intervenció Trina Milan va dir, “internet modifica la vida de tota la població encara que no en siguis usuari”. Qui afirmi el contrari s’equivoca. De fet anys enrere l’atenció de la trentena d’assistents s’hauria centrat en els ponents, en canvi divendres aquesta atenció es multiplicava: ponència, mòbils, portàtils i finalment pantalla de twitter. Un cercle tancat que reforçava el discurs ja que la pantalla actuava com a resum del que havia passat feia escassos minuts.

Era impossible que la paraula veies la llum, de fet ja ha tret al cap al paràgraf anterior: crisi dels blocs, un dels temes centrals de la trobada. Per què els blocaires no ens trobem tants comentaris després d’un post? Per què parlem de crisi dels blocs si aquest any l’Osonosfera n’ha comptabilitzat 300? No hi ha una resposta única però tant els tres ponents, Josep Comajoan, Saül Gordillo i Trina Milan, com els assistents van aportar força llum respecte l’enigma. La proliferació de blocs temàtics i la necessitat de compartir escenari amb altres eines com el twitter o el facebook són algunes de les raons per les quals sovint alguns blocaires veiem com el debat d’un post es dispersa i ens envaeixen “crisis existencials respecte aquesta eina”.

Durant tota la trobada i el sopar posterior hi havia un dubte que ressonava al meu cap i creixia per moments, igual que la pluja que ha passat de deixar el terra moll a fer un bassal. I la crisis de la informació? S’agreuja amb la presència de les eines 2.0 o s’enriqueix? Segons Saül Gordillo, “sempre es necessitaran periodistes, de fet ara més que mai. El més important és el contingut, més que no pas com arribi ja que encara que internet sigui el gran mitjà és la persona qui actua”.
Durant el sopar la xerrameca continuava i també la pluja. Alguns vàrem arribar xops de cap a peus. Tanmateix hi ha ocasions en què la pluja no incomoda: quan estar al sopar de l’Osonosfera és de les millors coses que podries estar, quant tot debatent sobre eines 2.0 t’adones que la societat no està encallada, que l’únic que fa falta és saber quines són les eines i com utilitzar-les.
Per veure els videos de les ponències visita http://www.taradell.com/

8 comentaris:

Josep Comajoan ha dit...

M'ha agradat molt el post, Adriana. A veure si t'incorpores al grup promotor de l'Osonosfera (total, ens veiem un vespre cada dos mesos al Casino de Vic!), i trenques una mica aquesta masculinització tan aplastant del grup!

I no, jo tampoc pateixo pel futur de la comunicació, les eines poden ser diferents, la informació pot arribar de forma diferent, però sempre farà falta un bon informador per destriar el gra de la palla. Altra cosa és com les empreses (que no els periodistes, que en som empleats) poden monetitzar, fer negoci, amb aquestes noves maneres de fer arribar la informació.

JRoca ha dit...

Magnífic post Adriana, ara resumeix-lo en 140 caràcters al Twitter, ;-)
Salut

adriana ha dit...

Joan, Jordi gràcies!! no us podeu imaginar que contenta estic d'haver vist els vostres comentaris! Joan respecte lo del grup promotor, perfecte, tot sigui per recolzar aquest projecte tant bo que heu portat a terme, i evidentment donar una mica de presència femenina del món blocaire, que som moltes!! jaja

Jordi, desisteixo, no puc sintitzar tant!! 140 caràcters és res, per això crec que en quan a contingut no sempre el twitter serà un substitut del bloc, al menys no en el meu cas, impossible! :)

Passeu molt bona revetlla i gràcies per passar per aquí!!!

Joan Ayats ha dit...

Jo no acabo d'entendre com és que les esferes tenen més presència masculina si les noies escriviu molt millor.
M'afegeixo als elogis dels altres companys. Molt bon post.

A reveure,

adriana ha dit...

Joan, moltes gràcies! però no crec que sigui millor, tal com diuen diferent, ja veuries si riuriem si hagués de resumir això amb pocs paràgrafs...jjaja gràcies per altre vegada!! passa una bona revetlla i felicitats per demà!

Taradell Bloc ha dit...

Moltes felicitats Adriana... un molt bon escrit i un bon resum de la jornada.. i benvinguda! :)

LOLA ha dit...

Gracias por el comentario...yo estoy contigo en lo de no parecer un maniqui...yo quiero llegar a vosotras tal y como soy ...como una chica más que todas vosotras...al natural ..besos

Miquel Cornellà ha dit...

Hola Adri,

Quina llàstima de no poder assistir a la trobada, crec que aquell dia treballava. Veig per el que dius que el contingut de la trobada va ser molt interessant i tant de bo que la pròxima trobada pugui assistir-hi i discutir sobre tots aquests temes que tan m'agraden. També aprofito per reinvindicar el que diuen molts comentaris i que no és res més que la necessitat d'una major presència femenina a la Osonosfera i a la Blogosfera en general (en català és catosfera oi?). Bueno xula, felicitats per el bloc. Cada dia m'agrada més la teva redacció i la temàtica. Un petò i bon estiu.