Sobre l’Osonosfera, sobre eines 2.0, sobre l’essència, sobre el futur

Quan la informació trenca l’espai i el temps. Quan escriure per mòbil durant una reunió no és símbol de mala educació, sinó d’eficiència. Quan no n’hi ha prou en centrar l’atenció en un sol punt de la sala. Quan no és necessari ser present per ser un nombre més. Quan t’adones que la tecnologia ha canviat la percepció del món, la dinàmica i les relacions humanes. Quan estar a la trobada de l’Osonosfera és de les millors coses que podries estar fent.

Dins la biblioteca Antoni Pladevall i Font el so de la pluja colpejant les parets de Can Costa i Font anunciava que no cessaria. Fora l’edifici la pluja continuava sent pluja, inalterable a qualsevol eina 2.0. Va bé saber que hi ha coses que mai perdran la seva essència. Igual que la pluja que mulla, els usuaris del que en diem “noves tecnologies” hauríem de mantenir l’essència del nostre jo, i sobretot de les nostres accions. I mantenir aquest irreductible passa per utilitzar correctament les xarxes socials, els blocs...ja que són, encara que molts s’entestin a dir el contrari, una extensió del nostre cos i una nova eina de democratització. Tal com va dir Trina Milan de l’STIC.cat podríem parlar d’un canvi en el sistema. Un canvi de sistema al qual ja s’ha adaptat una gran part de la societat, però no l’economia o la política. Segons afirmava Saül Gordillo, de l’ACN “la política ha d’entendre que la societat és 2.0”. Sempre hi ha una excepció que confirma la regla, en aquest cas però n’eren dues: Ernest Benach, clar exemple que sí que és útil escriure un bloc i Barack Obama perfecte mostra de comunicació bilateral mitjançant aquestes eines. Per tant, es pot afirmar que no només la interacció és troba en un sol click, sinó també la solució a les diverses crisi que presenciem.

Durant la seva intervenció Trina Milan va dir, “internet modifica la vida de tota la població encara que no en siguis usuari”. Qui afirmi el contrari s’equivoca. De fet anys enrere l’atenció de la trentena d’assistents s’hauria centrat en els ponents, en canvi divendres aquesta atenció es multiplicava: ponència, mòbils, portàtils i finalment pantalla de twitter. Un cercle tancat que reforçava el discurs ja que la pantalla actuava com a resum del que havia passat feia escassos minuts.

Era impossible que la paraula veies la llum, de fet ja ha tret al cap al paràgraf anterior: crisi dels blocs, un dels temes centrals de la trobada. Per què els blocaires no ens trobem tants comentaris després d’un post? Per què parlem de crisi dels blocs si aquest any l’Osonosfera n’ha comptabilitzat 300? No hi ha una resposta única però tant els tres ponents, Josep Comajoan, Saül Gordillo i Trina Milan, com els assistents van aportar força llum respecte l’enigma. La proliferació de blocs temàtics i la necessitat de compartir escenari amb altres eines com el twitter o el facebook són algunes de les raons per les quals sovint alguns blocaires veiem com el debat d’un post es dispersa i ens envaeixen “crisis existencials respecte aquesta eina”.

Durant tota la trobada i el sopar posterior hi havia un dubte que ressonava al meu cap i creixia per moments, igual que la pluja que ha passat de deixar el terra moll a fer un bassal. I la crisis de la informació? S’agreuja amb la presència de les eines 2.0 o s’enriqueix? Segons Saül Gordillo, “sempre es necessitaran periodistes, de fet ara més que mai. El més important és el contingut, més que no pas com arribi ja que encara que internet sigui el gran mitjà és la persona qui actua”.

Durant el sopar la xerrameca continuava i també la pluja. Alguns vàrem arribar xops de cap a peus. Tanmateix hi ha ocasions en què la pluja no incomoda: quan estar al sopar de l’Osonosfera és de les millors coses que podries estar, quant tot debatent sobre eines 2.0 t’adones que la societat no està encallada, que l’únic que fa falta és saber quines són les eines i com utilitzar-les.

Per veure els videos de les ponències visita http://www.taradell.com/